Medea (a la carta) busca obrir un espai íntim per compartir, on el cos sigui eina d’anàlisi, comunicació i debat sobre la feminitat. La proposta interroga a la dona (i a l’home) i qüestiona diferents temàtiques com la identitat, la maternitat, la sexualitat, la bellesa, la mort, etc.

Entorn al mite i de-construcció del personatge de Medea, el treball s’estructura en 4 peces curtes, cadascuna amb entitat pròpia.  Són diverses aproximacions, diferents mirades i relacions que es fan visibles a través del diàleg que s’estableix tant per part meva com de l’espectador amb el personatge. Medea ens acompanya i nosaltres evocant-la ens hi relacionem, generant una trobada entre dos móns: la contemporaneïtat i el mite.

El treball té com a referents elements textuals (Medea Material de Heiner Müller i God-Dog de Toni Cots), fílmics (Medea de Pier Paolo Pasolini i Medea de Lars Von Trier) i narratius (Las bodas de Cadmo y Armonía de Roberto Calasso). Aquests han actuat de marc per una investigació en torn a com el cos pot revelar, obrir, suggerir diferents aproximacions al llenguatge teatral i els seus territoris, amb la mirada com a punt de confluència amb el públic.

La proposta és generar un espai d’intimitat que permeti obrir noves mirades sobre el fet escènic i establir una relació amb el públic on puguem exposar i compartir les diverses temàtiques que la revisió contemporània del mite qüestiona.

Les peces

1.

Una mirada íntima sobre la dona des del personatge. 

2.

Una aproximació contemporània a la recerca de la identitat femenina a través del propi cos.

3.

Entra en la dona arcaica vinguda d’una societat matriarcal i com es contraposa a la societat actual que es projecta des de la mirada masculina.

4.

Fruit de les altres tres. Un punt d’arribada i de partida. 

Vídeo

Material extret del projecte La gent que mira de la realitzadora Neus Ballús

Foto: Judith Vizcarra